Puzzlecub

1- Esquema de les peces (draw)

 

2- Procès operatiu.

1. Primer vam agafar un tros de fusta de 2x2x60cm
2. Després, mitjançant una inglatadora, un xerrac de beina i una serra d'arc, vam tallar el tros de fusta en diversos trossos per poder fer les peces del cub
3. Una vegada vam tenir totes les peces, vam enganxar-les per aconseguir les diverses peces
4. Finalment, vam pintar les peces.

3- Material i eines emprades.

• Un tros de fusta de 2x2x60cm (per aconseguir la fusta)
• Una inglatadora (per subjectar la peça que anàvem a tallar)
• Un xerrac de beina (per poder tallar la fusta i obtenir-ne els trossos que necessitàvem)
• Una serra d'arc (per poder tallar la fusta i obtenir-ne els trossos que necessitàvem)
• Cola blanca (per enganxar les peces i aconseguir les peces)
• Pintura (per pintar el cub)

4- Fotografia del cub abans de muntar i després de muntar.

Abans de muntar...

... i després de muntar.

 

Martells

DEFINICIÓ

Ferramenta que serveix per colpetjar,composta de un cap,per lo comú de ferro,i un manec .Es imprecindible segons el treball que hajem de realitzar.

TIPUS DE MARTELLS

-MARTELL D'ORELLES:

El pes d'aquest martell es de mig kilo ,el cap poseix la característica de tindre dos cares que serveixen una per a clavar claus , aquesta es redona i l'altra cara te unes ranures que serveixen per a traurels.
-EL MARTELL FI:

Té el cap quadrat aquest resulta factible per a treballar amb claus petits , es fi ,lleuger i estret. El seu us es convenient per a no colpejarse els dits cuan es subjecten les punes petites.
-LA PIQUETA.: 

Es un martell molt util cuant es van a partir rajoles .Aquest te una part del cap en forma allargada i de bora puntiaguda.
-MASSETA D'ALBAÑIL:

S'utilitza per als treballs d'albañilería es dota d'un cap prismátic, el mánec es més curt i la massa més pesat.

NORMES D'US:

- Per a cada situació cal utilitzar sempre el martell adequat.

NORMES DE SEGURETAT:

- El mànec ha d’estar sempre en bones condicions.
- No s’ha d’agafar el mànec amb les mans greixoses.
- En cas de picar superfícies dures, és necessari utilitzar ulleres de
seguretat.
- Els accidents més usuals són:
- el trencament del mànec
- el despreniment de la maça
- el despreniment de petits fragments

Atès el perill que representa el despreniment de la
maça, és fonamental la correcta col.locació i bon
esta del mànec. En cas d'esquerdar-se o de
balderejar-se el mànec ha de ser substituït tot
seguit. Si això no és possible cal retirar el martell de
l'ús. 

Carda

DEFINICIÓ

Les partícules arrancades per les dents de la llima poden quedar encastades en les ranures del picat i el van esmussant. Amb la carda, una mena de raspallet metàl.lic, les llimadures retingudes salten fàcilment. Té púes d’acer curtes i apretades utilitzat per a netejar les llimes.

NORMES D'ÚS

Utilitzar la ferramenta amb un angle de 45 graus. 

NORMES DE SEGURETAT

Hi ha que tindre cura amb les pues d'acer per a no rasparte les mans quan netejes la llima.

Carda

Llimes

DEFINICIÓ



És un eina manual, emprada per ferrers i mecànics per a rebaixar, allisar i polir diversos metalls.
Consisteix en una barra d'acer, endurida per tremp, que té diverses carecterístiques que són definides a continuació:

• La forma ens indica quina secció té la llima: Solen ser
  • Planes: De secció rectangular.
  • Redones: De secció circular.
  • Mitges-canyes: Secció de segment circular.
  • Triangulars: La secció és un triangle equilater.
  • Quadrades: De secció quadrada.
  • De ganivet.

La mida que es refereix a la llargada de la zona dentada.
El picat, que és la rugositat i que és constituït per les dents o entalles de la llima.

NORMES D'ÚS

hi ha que utilitzar la llima de forma inqulinada per a que faça el recorregut de tots els seus dents y te que ser la adequada per a cada treball. El material que vulgues llimar te que estar ben subjectat.

NORMES DE SEGURETAT




abans de començar a llimar hi ha que asegurarse de que el manec estaiga ben subjectat. Quan s'emboten les liimes hi ha que netejar-les amb una carda i no hi ha que tocar la superficie de la peça ni de la llima amb les mans.

Llimes

Serjant

DEFINICIÓ

El serjant és una eina de fusta o també pot ser de ferro, emprat pels fusters per a mantenir premudes l'una contra l'altra dues peces de fusta encolades fins que s'hagin enganxat, o per aguantar un objecte.
Es poden triar diferents tipus de serjant:

• Per l’obertura entre braços en mm.
• Per la profunditat en mm.

El serjant està compost per:

• guia
• braç fix
• braç mòbil
• cargol
• serjant de marqueteria
• mànec

El serjant de marqueteria, de mides reduïdes, té ambdós braços fixos. Serveix per subjectar peces petites.
Els serjants de grans dimensions, mal afermats, poden caure a terra amb el perill consegüent per als peus
Tipús de sarjents:

• Serjant clàssic o comú: té un sol cos, és a dir les mandibules i la guía formen una sola peça.
• Serjant semiautomátic: estan disenyats per a ser usats amb una sola mà (ventaja important)

*Serjant de leva: solen ser de fusta forrades de suro per a fusta blana.
*Serjant per a cantons:s'utilitza per a aplacar les moldures en els cantons dels tablons.
*Serjant d' ingletes: és impressindible per a treballar dos peces o encolar.
*Serjant de pressó: és una eina molt útil per a determinats treballs dat que les seues mandibules poden tancar-se formant angles.

NORMES D'ÚS

La pressió de la premuda ha d'anar d'acord amb el material.
Hi ha que posar fusta per a que no es quede señalitzat.

NORMES DE SEGURETAT

Cal tenir cura que el serjant no s’afluixi durant el treball.
Tens que tindre cura ambel ditsl.

Normalment s'utilitza cuan aquest és més gran (apertures entre 450 i 1200 mm o mes)

Serjant

Tenalles

DEFINICIÓ

Són unes eines utilitzades per tal d'aguantar elements o per tallar filferro. Se solen utilitzar també per aguantar elements molt calents. No s'han de confondre amb les alicates. Una de les principals funcions de les tenalles es llevar claus d'una fusta.

NORMES D'ÚS

- Agafar les tenalles de l'extrem, és més segur i tindràs que fer menys força.
- Extraure els claus amb atenció, pot saltar i ocasionar accidents.

NORMES DE SEGURETAT

- No emprear-les amb les mandíbules desgastades o soltes.
- No utilitzar per apretar femelles o caragols.
- No es pot emplear per colpejar sobre objectes.
- Emplear únicament per a traure claus.
- El fil de la part tallant no deu estar mellat.

Tenalles

Alicates de punta plana

DESCRIPCIÓ

Les alicates de punta plana serveix per subjectar un objecte amb precisió. Te un maneg de plàstic per agarrar-lo amb més facilitat. Estan fets de ferro o acer. Te un moll per a que torne al seu estat normal quan l'utilitzem.

NORMES D'ÚS

Segons el material que tenim que utilitzar usem diferents mides d'alicates. S'utilitzen per fer treballs d'electricitat, per subjectar cables i que no te donen corrent.

NORMES DE SEGURETAT

- En cas d'utilitzar les alicates amb tensió elèctrica, el mànec ha de ser aïllant. - No s'han de col·locar mai els dits entre el mànec.

Alicates de punta plana

Escaire de fuster

DESCRIPCIÓ

Un escaire de taller s'utilitza per traçar en el material línies paral·leles i línies perpendiculars i per comprovar escairades de 90º L'escaire consta de dues parts: el regle i el lateral. En l'escaire de fuster, el lateral és d'alumini i el regle d'acer;en l'escaire de mecànic les dues parts solen ser d'acer.Sobre el regle, un escaire pot dur marcada una graduació, en cas que en porti, poder utilitzar-lo com a instrument per mesurar longituds.L'escaire és un instrument de precisió per comprovar angles i mesurar longituds, per tant, has d'anar molt en compte que no caigui.

NORMES D'ÚS

 
- Sempre hauríem d’elegir una cara de la peça de referència que
considerem plana, damunt la qual recolzarem i podrem desplaçar
l’escaire amb la finalitat de comprovar la coincidència entre les
cares.
- Per a la comprovació d’un angle recte (90º), desplaçarem l’escaire
damunt la cara de referència i comprovarem la coincidència de l’altra cara de la peça.
- Pel traçat de perpendiculars hem de recolzar l’escaire damunt la
cara de referència i desplaçar-lo.
- És un aparell de mesura, per tant hem de tenir molta cura a l’hora
d’usar-lo.

NORMES DE SEGURETAT 

 
- Tindre comte amb les puntes del escaire de fuster.
- Tindre compe amb el metall del escare de fuster. 

Escaire de fuster

Serra d'arc

DEFINICIÓ

Es denomina serra manual a una ferramenta manual de tall que està composta de dos elements diferenciats. D'una part està l'arc o suport a on es fixa mitjançant caragols tensors la fulla de serra i l'altra part es la fulla de serra que proporciona el tall.
La serra de mà és generalment utilitzada per a realitzar xicotets talls amb peces que estiguen subjectes en el caragol de banc, en treballs de manteniment industrial.
La fulla de la serra te divers dentat i qualitats dependent del material que es vulgui tallar amb ella.
El arc de serra consta d'un arc amb un màneg per a poder-lo agafar amb la ma i poder realitzar la força necessària per al tall.
El conjunt de la fulla de serra i el arc ha d'estar ben montat i tensat per a donar eficàcia al treball.
Per a serrar els metalls es fa servir la serra de arc, composta per una armadura o arc a on va acoplada la fulla de serra, que es tensa mitjançant un cargol. El arc pot ser fix o extensible.

NORMES D'ÚS

Abans de començar a serrar s'ha que traçar en la peca les línies de tall.
La peca ha estar subjecta en el caragol de banc de manera que no es mogui massa, per a que no vibri mentre es talla.
S'ha de serrar sempre per la part exterior de les línies marcades, dons es produeix una pèrdua de material degut a la amplària del triscat dels dents, i la peça podria quedar d'una mida menor al desitjat.
Per a iniciar un tall convé fer una xicoteta mosca amb una llima triangular o amb la pròpia serra.
Durant el serrat s'ha que adoptar una posició que permeti aprofitar la forca del pes del propi pes al inclinar-se.
La pressió de tall se ha de realitzar cap a davant, ja que els dents de la fulla sols es tallen en aquest sentit, i es deu utilitzar tota la longitud de la fulla per a que el desgast sigui uniform.
El tall es comença amb un angle de 30º. Un angle incorrecte pot provocar la ruptura dels dents de la fulla. En les peces primes s'ha d'inclinar la serra tot el possible per a fer treballar e major número de dents al mateix temps. En peces gruixudes s'hi ha de donar a la serra un lleuger moviment de balanseig per a evitar la fatiga.
La velocitat del serrat he de ser constant i no massa ràpida.
La fulla de serra pot adoptar dos posicions diferents: en el mateix pla, en el arc o perpendicular al pla.
Els perfils es serren començant per la part mes ampla.
Els tubs es serren girant-los conforme es transpasa la seva paret.
És una serra formada per una estructura metàl·lica en la qual es col·loca una fulla dentada amb dents xicotetes.
Aquesta fulla és intercanviable, és a dir, podem substituir-la en funció de la duresa del material a tallar, canviar-la quan es trenqui o desgasti, etc.
S'ha de parar atenció de col·locar la fulla correctament, és a dir, amb les dents cap a davant per a permetre el tall en el moviment d'avanç.
S'utilitza per a tallar metalls, en làmines grosses, barnilles, peces quadrades o rectangulars...
Les làmines fines de metalls deuen tallar-se amb tisores de xapa. Els talls, que es realitzen, seran sempre en línia recta. En determinats casos es poden utilitzar per tallar fusta o plàstic, encara que no es el seu ús més adequat. Per facilitar el seu maneig s'agarrarà amb una mà el mànec de la ferramenta i amb l'altra mà l'arc metàl·lic, el que permetrà un major domini de la ferramenta. S'ha de tallar amb una velocitat moderada el que permetrà, un millor maneig de la ferramenta i que la fulla no es trenque.

SEGURETAT

L'ús correcte d'aquesta ferramenta requereix:
Col·locar les fulles de la serra el més tensa possible per a evitar que es trenqui quan s'està tallant.
No bufar mai la viruta generada al tallar la peça, ja que pot entrar als ulls. 
Usar ulleres protectores per evitar l'entrada de viruta en els ulls. 
Mai es serra amb una mà i mirant cap a un altre costat.

Serra d'arc

Xerrac de beina

DESCRIPCIÓ

El xerrac de beina és qualsevol tipus de serreta utilitzada en carpinteria que té un llistó metàl.lic rígid del costat oposat del fil, permet realitzar talls de precisió, especialment en llistons i peces de poca amplada.

S'utilitza per a tallar fusta o qualsevol altra peça fina. La fulla posseeix dents triangulars triscats, es a dir, voltes alternativament a un costat i a l'altre, els dents del qual determina la seVa qualitat del tall.

Si volem treballar amb major precisió utilitzarem el xerrac de beina, que porta un reforç en el seu llom que li permet una major rigidesa.

NORMES D'US

- Es convenient mantindre un correcte angle al inici del tall.

- Es deu utilitzar tota la longitud de la fulla, amb una velocitat de tall constant i no excessivament ràpida, per augmentar la capacitat de treball.

- El material a serrar deu estar subjecte per a evitar vibracions.

NORMES DE SEGURETAT

- Hem d'evitar els moviments bruscos del xerrac.

- Al tractar-se d'una ferramenta de tall, cal tindre cura amb la seva utilització.

Xerrac de beina

Serra de marqueteria

DESCRIPCIÓ

Una segueta o serra de marqueteria és una eina la funció de la qual és tallar o serrar, és útil per a treballar sobre fusta prima, xapeat i en general, per a realitzar qualsevol treball de modelisme, encara que també s'usa per tallar làmines de metall o encara motllures de guix. Consisteix d'un arc metàl·lic amb mànec que manté tensa una fulla de serra molt fina. Els arcs els hi ha de varies formes i profunditats. Les fulles de serra o pèls de segueta les hi ha de diverses grossors i formes, per a talls rectes i de corbes mes o menys pronunciats. Degut a la estretor de la fulla no es pot afilar, i s'ha de canviar cada vegada que es desafila o es trenca. S'utilitza molt per a talls complicats de taules estretes, generalment contraxapats.
En les seguetes manuals i mecàniques s'utilitza una acció de tall constant alternatiu en el full, la qual esta formada per a alternar un plànol horitzontal. El moviment de tall és perpendicular al plànol de la peça de treball, la qual es munta en un cargol de banc. Els dents de la fulla de la segueta estan orientats cap avall i existeixen fulles que poden tindre 10, 18 o 25 dents i té divers dentat i qualitat depenent del material que es vulgui tallar amb ella.
L'arc de serra consta d'un arc amb un mànec per poder-ho agafar amb la mà i poder realitzar la força necessària per al tall.
El conjunt de la fulla de serra i l'arc ha d'estar ben muntat i tibat per donar eficàcia al treball.

NORMES D'ÚS I SEGURETAT

Tant si treballem amb serres manuals com a elèctriques serà molt convenient protegir-se els ulls amb ulleres adequades.
Una màscara tampoc està de més, sobretot amb algunes espècies de fustes.
Les serres són eines de tall i per tant cal manejar-les amb cura.
Cal llegir atentament les instruccions d'ús i subjectar la màquina fermament quan estiguem serrant.

Serra de marqueteria

Barrina

DESCRIPCIÓ 

És una eina manual que serveix per foradar fusta. Aquesta eina té forma de T , la qual està formada per una part de fusta i l'altra de metall. La part de fusta és el mànec pel qual es subjecta l'eina i la part metàl·lica és la part que forada la fusta i permet l'entrada de claus o cargols. Té forma d'hèlix i aquesta forma permet que la fusta sigui penetrada.

COM S'UTILITZA 

S'utilitza per a fer perforació. És de dimensions reduides. La utilització d'aquesta eina és ben senzilla ja que només s'ha d'agafar el mànec i girar-lo i paralel·lament apretar i així s'aconsegueix penetrar la fusta. El seu ús és comú a les aules de tecnologia perquè és idònia per foradar fustes primes o materials similars.

NORMES DE SEGURETAT 

No s'ha d'utilitzar sobre metalls, ni fer palanca, ni pegar-li colps perquè es podria trencar o deformar. La punta nomes esta preparada per a girar per a un sentit no girar per al costat contrari.

Barrina

Pinces

DESCRIPCIÓ

 

Una pinça és una màquina o ferramenta. Tenen uns extrems que serveixen per a subjectar qualsevol cosa. Funciona amb el mecanisme de palanques simples, que poden ser accionades o amb mecanismes hidràulics, neumàtics o electrònics.

 

NORMES D'ÚS I SEGURETAT

-Utilitzar només per a fer la seva funció

-No colpejar amb altres objectes

-Agafar-les dels extrems de les pinces

Pinces

Clau Fixa

DESCRIPCIÓ

 

La clau fixa és una ferramenta molt antiga que s'aplica a l'extracció de claus, el tall de cables o altres elements i la realització de diferents funcions.

 

NORMES D'ÚS

 

- La mida de la clau he de coincidir exactament amb la mida del cap del caragol.

- Mai es deu colpejar amb un martell damunt de la clau per a apretar més fort.

- Les femelles han d'apretar-se  només el necessari, sense allargar el braç de la clau amb un tub per augmentar la força d'apretar.

- S'utilitzaran preferent claus fixes a boca ajustable, perquè ofereixen millors garanties per a apretar.

NORMES DE SEGURETAT

 

- Les claus deuen estar sempre netejades i sense grassa.

- No utilitzar-ho per a altre fi que no sigui el seu.

- No són aptes per a treballar amb tensió elèctrica.

Clau Fixa

Clau anglesa

DESCRIPCIÓ

Una clau anglesa és una eina utilitzada per afluixar o ajustar rosques o cargols. L'obertura de la clau anglesa és ajustable ja que posseeïx un cap mòbil que li permet adaptar-se a diferents mesures de cargols.

DIFERENTS TIPU

 

N’hi ha d’ajustables segons la mida del cargol.

NORMES D'US

 

-No tallar amb la clau anglesa cap material.
-Regular amb el caragol sense fi de la clau la mida de la femella.
-Agafar des de darrere de la clau per a fer mes força.

NORMES DE SEGURETAT

 
- Tant les claus com les mans no han d’estar greixoses.
- No estan preparades per ser utilitzades en llocs amb tensió elèctrica.
- Si es possible utilitzar guants.
- No colpejar la clau per cap concepte.

- La clau ha d’estar neta , seca i lubricada.

FUNCIÓ QUE FA

 
Collar o afluixar cargols.

Clau anglesa

Regle metàl·lic

DESCRIPCIÓ

El regle metàl·lic es una ferramenta de ferro que seveix per a mesurar peces de treball. Es de ferro per a que no es trenque amb els materials de treball.

NORMES D'ÚS

Es fica el regle damunt de lo que volgam medir o traçar una linia recta i fem la mesura o el traçat. S'utilitza amb el llapis, el retolador o la punta de marcar.

 

NORMES DE SEGURETAT

No doblegar, es pot trencar i et pots tallar.

Regle metàl·lic

Compàs de puntes

DESCRIPCIÓ

Com el seu nom l'indica, les seves dos cames acaben en punta,i servix per a tomar dimensions i marcar distancies.

NORMES D'ÚS

-Es comença marcant el centre mitjançant dos traços en creu.
-A partir d'aquest punt, es medeix amb el regle la distancia del radi, senyalant-la amb una marca suau-
-Es col·loca l'agulla del compàs en el punt central i s'obre fins la marca que indica el radi
-Es subjecta el compàs per la part superior o magne, fent-lo girar introduint els dits polze i index
-Es traça la circumferència per la part inferior i fent-lo girar el instrument amb el sentit de les agulles del rellotge
-Al traçar s'inclina el compàs lleugerament cap a davant.

NORMES DE SEGURETAT


-tenen que tindre cura amb les puntes del compás ja que algunes poden fer mal
-sols es pot utilitzar en l'aula de tecnologia.

Compàs de puntes

Metre Flexible

DESCRIPCIÓ

El metre flexible s'utilitza en mesura de distància es construeix en una fina làmina d'acer al crom, o de alumini, o d'un tramat de fibres de carboni unides mitjançant un polímer de tefló (les més modernes). El metre flexible més usat són els de 5, 10, 15, 20, 25, 30, 50 i 100 metres.Algunes d'aquetes carcases disponen de un sistema de fren o anclaje per impedir el enrollatge automatic de la cinta i mantendre fija alguna mida precisa d'aquesta forma.
Se solen fabricar en longituts comprendides entre un i cinc metres, i esepcionalment de huit a deu metres.La cinta metálica esta subdividida en centrimetres i milimetres.

NORMES D'ÚS

-Primer pas:

     Fixar el metre flexible en un punt amb l'ajuda del suporte metàl·lic, que es troba en un extrem.

-Segon pas

     Estirar el metre flexible a la distància necessària per abarcar la mesura del objecte.

Tercer pas

     Per ultime col·loca el segur per evitar que la medicio es perga i observar bé la medició obtinguda.

NORMES DE SEGURETAT

Quan trages el metre per a mesurar, cal evitar soltar-la de colp, ja que l'impacte provoca a curt termini el doblegat de la pestanya i posteriorment la ruptura del metre deixant-lo inservible. També és necessari evitar doblegar el metre cap arrere perquè es deformarà de forma permanent i a la fi acabarà trencat-se.
Hi ha que tindre cura de no pasar el dits per la bora de la cinta lla que pots ferte corts,sobre tot si es recobrits molt depresa.

Metre Flexible

Metre Flexible

Alicates de tall

DEFINICIÓ

Alicates de tall, la boca del qual està formada per dues dents afilades d'acer temperat. Els més comuns s'utilitzen per al tall de filferro i petites peces metàl·liques i hi ha uns altres de forma especial la distància de la qual entre les dues dents es gradua amb un caragol. Uns altres per tallar tubs de plom i per tallar filferro de acer .

DIFERENTS TIPUS
Alicates de tall oblic, alicates de tall frontal, alicates de tall model
electromecànic, alicates de tall desmultiplicat, alicates de tall per plàstic.



NORMES D'ÚS

- En cas de pelar un fil conductor hem d’evitar malmetre el tall.
- No s’han de tallar mai materials més durs que el material del que esta fet les alicates.

NORMES DE SEGURETAT

- En cas d’utilitzar-les en tensió elèctrica, el mànec ha de ser aïllant.
- Pel fet de ser una eina de tall, hem de vigilar al moment d’usar-la.

OPERACIÓ QUE REALITZA

Tall de cables, filferro i planxes.

MATERIALS AMB ELS QUE ES TREBALLA

Cables elèctrics i filferro planxes.

Alicates de tall

Les tisores

DESCRIPCIÓ

Les tisores és una eina de tall usada en amplis àmbits de l'activitat humana. Consta de dues fulles metàl·liques, afilades pel costat interior, acabades en un buit on es poden introduir els dits, i articulades en un eix pels seus extrems. Constitueix un exemple perfecte de palanca
de primer ordre doble.

NORMES D'ÚS

- Segons els material que hem de tallar, usarem un determinat tipus
de tisores.
- Les més usuals són:
- d’electricista
- de planxa
- En cas de tallar planxa és necessari marcar el camí de tall.
- En cas de pelar un fil conductor hem d’evitar malmetre el tall.
- No s’han de tallar mai materials més durs que la tisora utilitzada.

NORMES DE SEGURETAT

- En cas d’utilitzar-les en tensió elèctrica, el mànec ha de ser aïllant.
- Pel fet de ser una eina de tall, hem de vigilar al moment d’usar-la.
- Cal tenir en compte la posició correcta de la mà, que varia segons
el tipus de tisores.

Tisores d'electricista

Tisores de paper

Tisores de planxa